Avui he tingut l’excusa i el gust d’anar a veure la cantada de nadales de tots els alumnes de l’Utrillo. Em segueix meravellant com fan bellugar a tanta canalla, tenint en compte que quan et deixen un nen més de 2 hores ja tens ganes de tornar-lo. Ha estat perfecte i ho dic pq he viscut altres cantades de nadales molt més caòtiques, moltíssim més, i eren dins la pròpia escola!
Comentàvem que la batalla de les AMPES amb els mestres, quan jo estudiava a l’Utrillo, era la implicació dels professors amb l’escola (per sort no va el cas de la meva classe, però hi havia cursos que no anaven ni d’excursió fora de l’escola), aquest fer una mica més enllà de les hores de classe i preparació, i les ganes de fer una bona feina, i avui això es respirava en l’ambient, es notava la implicació del professorat, i això és molt d’agrair!!
dimarts 22 de desembre de 2009
dijous 17 de desembre de 2009
El diumenge no vaig anar a votar
No hi vaig anar perquè crec que la millor opció per a un país com el nostre és el federalisme, que és el màxim exponent de la llibertat, la fraternitat (dos dels 3 pilars del socialisme, el 3r és la igualtat) i el pacte entre comunitats germanes.
Per mi l’independentisme és l’expressió del fracàs de l’exercici del pacte i de la capacitat de convivència amb el veí.
Cert és que amb qüestions com les de l’Estatut, i la sentència del suprem poden haver fet que la gent es desenganyi i s’acosti a postures extremes (cosa que fa que guanyi el PP, bé tots sabem que els extrems s’alimenten mútuament).
També és ben cert que Catalunya amb els anys de governs suposadament sobiranistes de CIU mai ha aconseguit tan autogovern que com el que tenim ara, tampoc van aconseguir fer entrar el català a Europa, cosa que sí hem aconseguit els socialistes, i tot fruit de la capacitat de diàleg i de pacte. La nostra història recent ens demostra que les confrontacions no porten mai res positiu, recordem doncs la “guerra del cava”, que no va portar més que pèrdues econòmiques en el sector.
En un mon globlitzat, on la sobirania cada cop esta més repartida (entre la unió europea, l’Estat les Comunitats autònomes ... i no parlem ja de la capacitat d’influència que té el mercat en la política en general), i quan cada cop hi ha més gent que demana un govern mundial, els moviments sobiranistes perden força i sentit.
Una altra de les virtuts del federalisme és la seva claredat de principis, en canvi el nacionalisme te forces buits. Què és una nació? Segons algunes definicions un territori amb una història una llengua i una cultura comú, però aquesta definició està subjecte a variacions temporals. Un poble meditarrani va començar per un assentament romà, en la època medieval alguns ciutadans vivien dins les muralles, després el límit del poble va excedir les muralles, ... al qüestió és en quin moment de la història ens aturem per determinar què és una nacionalitat i encara més, qui garanteix que els límits físics o la cultura no canviaran, per evolució natural en el futur?
El federalisme és un ideal, que el que busca és que siguem capaços d’entendre’ns amb el veí i no pas donar-nos l’esquena, ja que en aquest mon globalitzat del que parlava, cada cop serà més important unir sinèrgies i esforços per sumar i no pas dividir.
Per mi l’independentisme és l’expressió del fracàs de l’exercici del pacte i de la capacitat de convivència amb el veí.
Cert és que amb qüestions com les de l’Estatut, i la sentència del suprem poden haver fet que la gent es desenganyi i s’acosti a postures extremes (cosa que fa que guanyi el PP, bé tots sabem que els extrems s’alimenten mútuament).
També és ben cert que Catalunya amb els anys de governs suposadament sobiranistes de CIU mai ha aconseguit tan autogovern que com el que tenim ara, tampoc van aconseguir fer entrar el català a Europa, cosa que sí hem aconseguit els socialistes, i tot fruit de la capacitat de diàleg i de pacte. La nostra història recent ens demostra que les confrontacions no porten mai res positiu, recordem doncs la “guerra del cava”, que no va portar més que pèrdues econòmiques en el sector.
En un mon globlitzat, on la sobirania cada cop esta més repartida (entre la unió europea, l’Estat les Comunitats autònomes ... i no parlem ja de la capacitat d’influència que té el mercat en la política en general), i quan cada cop hi ha més gent que demana un govern mundial, els moviments sobiranistes perden força i sentit.
Una altra de les virtuts del federalisme és la seva claredat de principis, en canvi el nacionalisme te forces buits. Què és una nació? Segons algunes definicions un territori amb una història una llengua i una cultura comú, però aquesta definició està subjecte a variacions temporals. Un poble meditarrani va començar per un assentament romà, en la època medieval alguns ciutadans vivien dins les muralles, després el límit del poble va excedir les muralles, ... al qüestió és en quin moment de la història ens aturem per determinar què és una nacionalitat i encara més, qui garanteix que els límits físics o la cultura no canviaran, per evolució natural en el futur?
El federalisme és un ideal, que el que busca és que siguem capaços d’entendre’ns amb el veí i no pas donar-nos l’esquena, ja que en aquest mon globalitzat del que parlava, cada cop serà més important unir sinèrgies i esforços per sumar i no pas dividir.
divendres 11 de desembre de 2009
Viatge al Sàhara
Al 2005, formant part de l’Executiva Nacional de JSC, vaig poder anar als campaments dels Refugiats Sahrauís a Tindouf, Algèria. Val la pena conèixer la realitat de persones que viuen, sense nacionalitat, drets ni recursos, de la solidaritat estrangera, per fer-te càrrec de la seva vida, amb ben poca esperança. Amb tot la seva identitat la defensen i conserven amb molta dignitat, per conservar la seva integritat de poble.
Aquest és un conflicte humanitari i polític, enquistat des de fa anys que necessita d’una solució. És una pena que la vaga de fam d’Aminetu hagi estat la via per posar el conflicte a la opinió pública i espero que serveixi, ja que sembla que ha despertat interès internacional, per trobar una solució que fa ja massa temps que dura.
dijous 10 de desembre de 2009
Canvi climàtic
Es decideix aquests dies el futur del planeta a Copenhaguen. Cal reduir les emissions de CO2, vol dir això que cal reduir l’ús dels cotxes, per exemple, en aquest sentit treballa l’Ajuntament de Sitges des de fa temps, ampliant els espais sense cotxes, nets de CO2 i per la convivència cívica. És també una qüestió de salut personal i mediambiental, és el moment que tots modifiquem els nostres hàbits i sumem un granet de sorra.
divendres 24 de juliol de 2009
Diàleg social
Escolto a la ràdio l’evolució de les negociacions entre govern, patronal i sindicats i en acabar una comentarista fa una reflexió que em va agradar molt, i que defineix quin és el nivell d’implicació de la patronal en el moment de crisi que vivim i quins són els seus objectius i implicació social, la comentarista va venir a dir que la patronal en moments de bonança econòmica demana reducció de la cotització social i abaratiment de l’acomiadament i en moments de crisi TAMBÉ! Que ve a ser això?
dilluns 20 de juliol de 2009
Més
El PSC de Sitges ha sortit al carrer, igual que han fet la majoria d’agrupacions de Catalunya, per informar sobre el nou finançament, un finançament que MAI abans cap govern havia aconseguit ni de bon tros, tot gràcies a dos governs socialistes. Cada dia estem més a prop de l’estat federal. Per fi els ciutadans de Catalunya sentirem que la nostra vida millora, però també seguirem essent solidaris, el progrés de Catalunya pels catalans però també per aquelles comunitats amb més necessitats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
